El món dels vencedors
Projecte personal
2010-2014
Partint de la inquietud generada per la lectura de la novel·la Mala gente que camina (Benjamin Prado) i motivat per la brutalitat de la repressió franquista, l’any 2010 vaig iniciar un projecte d’arqueologia del franquisme amb el propòsit de fotografiar les residències dels personatges més rellevants de la cúpula dels diferents governs franquistes.
Aquest objectiu es va veure lleugerament modificat quan vaig conèixer el procés judicial de l’any 2008, en el qual el jutge Garzón va imputar 35 alts càrrecs de la primera etapa del govern franquista com a responsables de crims contra la humanitat. En el transcurs d’aquest procés, el magistrat es va veure obligat a reclamar les seves actes de defunció per declarar extintes les seves responsabilitats. L’obtenció de còpies d’aquests certificats, on consta la darrera adreça oficial del difunt, em va possibilitar iniciar el projecte i, a la vegada, el va acotar als considerats màxims responsables de la repressió, representants per personatges com Francisco Franco, Nicolás Franco, Serrano Súñer, Juan Vigón, Queipo de Llano o Tomás Domínguez Arévalo.
La localització, identificació i registre de les cases per tot el territori espanyol em va conduir a la consecució d’un projecte que, a través de la cara visible de les residències d’alguns dels personatges més obscurs de la Guerra Civil i la Dictadura, simbòlicament elementals com a monuments d’autorepresentació, ens ofereix una imatge inèdita del franquisme que ret compte de l’imaginari històric, cultural i estètic de les elits franquistes, dels seus privilegis i de la impunitat de què han gaudit.


























